Dol conscient

És important que les persones que travessen aquest procés s’alliberin de la pressió dels mites i acceptin que cada procés és diferent fins i tot coincidint amb la mateixa pèrdua. Els mites al voltant d’ell poden fer que les persones se sentin incompreses o fins i tot culpables pel que viuen i sentint. Les realitats del dol ens permeten reconèixer que es tracta d’un camí únic, personal, ple d’emocions i canvis, i que no hi ha un “temps adequat” ni una “forma correcta” de viure’l. Si bé el dolor pot ser aclaparador, el procés ens porta a una profunda transformació personal. Recorda que està bé buscar suport i que és un procés vàlid i natural, encara que desafiador.

Mites del Procés de Dol

1. Mite: El dol segueix una sèrie d’etapes fixes i predictibles
Realitat: Encara que el model de les 5 etapes del dol de Kübler-Ross (negació, ira, negociació, depressió i acceptació) és àmpliament conegut, no totes les persones passen per aquestes etapes en el mateix ordre, ni necessàriament totes les experimenten.
2. Mite: Tots travessem el dol de la mateixa manera.
Realitat: Cada persona experimenta el dol de manera única. Les diferències culturals, el tipus de pèrdua i la relació amb el mort influeixen en com es viu el dol.
3. Mite: El temps ho cura tot.
Realitat: El temps pot disminuir la intensitat del dolor, però no el cura. El dol és un procés que requereix treball emocional i suport.
4. Mite: Al cap d’un any, hauries d’haver superat el dol.
Realitat: No hi ha un termini fix per a superar el dol. Cada persona necessita el seu propi temps, i el procés pot durar mesos o anys. Però si es parla que el 1r any és el més complex perquè són totes primeres vegades sense el ser estimat.
5. Mite: És millor no pensar ni parlar sobre el dolor.
Realitat: Evitar parlar sobre el dolor pot tenir conseqüències negatives, com un dol posposat o complicat. És important expressar i processar les emocions per a avançar saludablement en el dol.
6. Mite: La intensitat del dol reflexa quant s’estimava a la persona morta.
Realitat: La intensitat del dol no està relacionada amb la profunditat de l’amor. Cada persona experimenta el dolor i l’amor a la seva manera, millor no fer comparacions.
7. Mite: El dol es tracta de tristesa. Realitat: Encara que la tristesa és una emoció comuna en el dol, també pot haver-hi sentiments d’ira, culpa, ansietat, impotència i fins i tot alleujament o gratitud. Les persones poden experimentar alts i baixos emocionals, que són completament normals.
8. Mite: Si no plores, no estàs en dol. Realitat: El dol s’expressa de diferents maneres. El fet de no plorar no predisposa al fet que no estiguis patint. La forma en què es processen les emocions varia d’una persona a una altra, i algunes persones processen el seu dolor en silenci o de formes menys visibles.
9. Mite: Les persones han de “ser fortes” i no mostrar les seves emocions
Realitat: Les emocions són naturals i no hi ha res dolent a mostrar-les. Plorar, sentir dolor i compartir-ho amb els altres són formes importants de processar la pèrdua. Reprimir les emocions pot dificultar el procés de sanació.
10. Mite: El dol acaba quan “el superes”
Realitat: El dol no és una cosa que es pugui “superar” d’una manera lineal. En lloc de “superar-ho”, les persones aprenen a viure amb la pèrdua i integrar-la. Encara que el dolor pot disminuir amb el temps, el record i la connexió amb la pèrdua solen romandre des de la gratitud i l’amor.
11. Mite: El dol és només la reacció davant la mort d’un ésser estimat
Realitat: Si bé la mort és la causa més comuna del dol, qualsevol mena de pèrdua significativa (com una ruptura, la pèrdua d’una ocupació o un canvi important en la nostra la vida) pot generar una experiència de dol.
12. Mite: El dol ha de ser processat immediatament
Realitat: El dol no té un calendari. Les persones han de permetre’s sentir i processar el dolor d’acord amb els seus propis temps. Forçar un procés accelerat de sanació pot ocasionar complicacions emocionals.
13. Mite: Les persones en dol necessiten oblidar o “deixar anar”
Realitat: Deixar anar no significa oblidar. La memòria i l’amor per la persona que s’ha perdut poden mantenir-se vius, encara que la forma en què s’expressa el dol pot canviar. Integrar la pèrdua en la vida diària és una part d’un procés saludable.
14. Mite: És millor evitar parlar de la persona morta perquè el dolor s’”oblidi”
Realitat: Parlar de la pèrdua pot ser una forma sana de processar-ho. Evitar parlar de la persona morta o evitar records no ajuda a sanar i, de fet, dificultar el procés. Les persones en dol generalment aprecien i necessiten compartir records i parlar del seu ésser estimat.
15. Mite: Tirar endavant la seva vida significa oblidar-se de la seva pèrdua.
Realitat: Continuar endavant significa que ha acceptat la pèrdua, però no és el mateix que oblidar-la. Pot tirar endavant la seva vida i mantenir el record d’algú o alguna cosa que va perdre com una part important de la persona. De fet, a mesura que avancem per la vida, aquests records poden arribar a ser cada vegada més essencials per a definir qui som.

Realitats del Procés de Dol

1. És un procés universal, únic i personal. Les reaccions emocionals, físiques i psicològiques varien considerablement segons la relació amb la pèrdua, les circumstàncies de la pèrdua, la personalitat de la persona, cultura, creences i el suport que rep.
2. El dolor pot sorgir en qualsevol moment. Encara que algunes persones experimenten el dolor més intensament poc després de la pèrdua, aquest pot reaparèixer en qualsevol moment. Aniversaris o esdeveniments importants poden desencadenar emocions de dol. No és estrany que el dolor ressorgeixi anys després de la pèrdua.
3. L’estrès emocional que provoca el dol pot tenir un impacte significatiu en la salut física i mental. És comú experimentar insomni, fatiga, canvis en els àpats, o fins i tot malestar físic. A més, algunes persones poden desenvolupar trastorns com la depressió o l’ansietat a causa de l’estrès prolongat del dol.
4. Involucra emocions complexes i contradictòries, no tot el dol és tristesa. També poden sorgir sentiments de ràbia, culpa, alleujament, frustració i, a vegades, fins i tot gratitud pel viscut amb la persona que s’ha perdut. Aquests sentiments poden ser desconcertants, però són part del procés normal.
5. El suport social és crucial, com el suport emocional d’amics, familiars o terapeutes pot ser fonamental per a afrontar-ho de manera saludable. Parlar sobre la pèrdua i compartir records pot alleujar la càrrega emocional i ajudar la persona en dol a sentir-se menys sola en el seu patiment.
6. No té un final definitiu, però canvia amb el temps, no té un punt de tancament definitiu, però amb el temps les persones aprenen a viure amb la pèrdua i integrar-la. El dolor se suavitza i les persones troben maneres de continuar endavant, però la pèrdua sempre pot ser part de la vida, encara que de manera menys dominant.
7. El dol pot portar a un creixement personal, encara que és dolorós, algunes persones experimenten un aquest creixement o canvi personal significativament després d’una pèrdua. Poden desenvolupar una major resiliència, apreciar més profundament les relacions o tenir una perspectiva renovada sobre la vida.
8. A vegades, el procés pot no seguir un camí clar. Les persones poden sentir-se bé en alguns moments i després ser colpejades per una onada de tristesa o qualsevol altra emoció. Aquest tipus de fluctuació emocional és completament normal i part del procés.
9. No és una malaltia, però pot requerir tractament, és una reacció normal davant una pèrdua. No obstant això, si el dolor es torna massa aclaparador o prolongat, o si hi ha símptomes greus com a depressió profunda o pensaments suïcides, pot ser útil buscar suport professional per a superar el procés de manera saludable.
10. És una manera d’estimar i honra als que hem perdut, encara que és dolorós, també és una expressió d’amor per la persona que ja no hi és. A través de la pèrdua, les persones poden trobar maneres d’honra la vida del seu ésser estimat, ja sigui recordant-lo, celebrant la seva vida o integra el seu llegat.