Què és el procés de dol?

És un procés natural, universal i complex que ens afecta en totes les àrees: emocionals, físiques, conductuals, mentals i espirituals. Constitueix una resposta habitual davant un canvi irreversible i dolorós, al qual ens enfrontem com a part de l’experiència humana.

El dol no sols implica la pèrdua d’un ser estimat, sinó també l’adaptació a noves realitats (ruptures, canvis vitals, crisis existencials). La seva manifestació varia individualment i és un procés ple d’etapes, moments i tasques a les quals hem de fer front; però sempre actua com a pont entre l’abans i el després, redefinint la nostra relació amb l’absència i la memòria.

Independentment del tipus de pèrdua que estem patint, no hi ha forma correcta o incorrecta de afrontar-ho. Però si coneixem les etapes o models i tipus de dols podem trobar formes més saludables de transitar-ho.

Afrontar la pèrdua d’un ésser estimat és un dels majors reptes en la vida i sol ser la causa del dolor més intens, aquesta intensitat dependrà del vincle, la causa de la pèrdua, ambivalència efectiva, pèrdues múltiples, acumulació d’estres, recolzament social, creences …; però qualsevol pèrdua pot causar aflicció, entre elles:

Divorci o ruptura d’una relació.
Pèrdua de salut, d’ocupació, d’estabilitat econòmica, d’un somni Preuat.
Un avortament espontani.
Jubilació
Mort d’una mascota.
Malaltia greu d’un ser estimat.
Pèrdua d’una amistat.
Pèrdua de Seguretat després d’un trauma.
Venda de la casa familiar, cotxe, pertinença.

Fins i tot les pèrdues més subtils de la vida poden desencadenar un sentiment de dol. Per exemple, pot afligir-se després de mudar-se de casa, graduar-se de la universitat, canviar de feina …

Independentment de la pèrdua que transitem, es tracta d’una cosa personal, així que no ens hem d’avergonyir del que sentim, ni creiem que sigui inapropiat sentir dolor per unes certes coses. Si la persona, l’animal, la relació o la situació era significativa per a nosaltres, és normal que ens afligim per la pèrdua que estem experimentant. No obstant això, sigui el que sigui la causa d’un dol, existeixen formes saludables d’afrontar-ho, amb el temps, podem alleugerir les emocions, símptomes físics i ajudar a acceptar la seva pèrdua, trobar un nou propòsit, i finalment, seguir endavant amb la nostre vida.

Inevitablement, aquest procés porta el seu temps. La recuperació és gradual, no podem forçar ni afanyar-nos, i no existeix un temps normal per a això. Algunes persones ens comencen a sentir millor en setmanes o mesos, però d’altres passen anys. Sigui el que sigui la seva experiència, és important que siguem pacients amb nosaltres mateixos i ens permetem que el procés es desenvolupi de manera natural.

Normalment s’arriba a l’experiència dels dols sense molta informació, referents ni eines per a gestionar-los. I per això ens trobem perduts, desbordats per emocions molt difícils de sentir, com la tristesa més profunda, un buit immens, ràbia, confusió, pena, nostàlgia, desconsol, culpa…; amb una energia física molt baixa i una ment que tot el dia recorda i pensa en la pèrdua. I no sabem si ho estem fent bé o com ens podem cuidar, viure millor el procés, patir menys i sanar saludablement arribant a la maduració i el creixement personal amb una transformació.

“El dolor d’avui és el llenguatge de l’amor d’ahir”